Sortida de Sant Quirze de Besora a l' hora prevista, després de cafè i coca de forner (de p.m.), només creuar el pont sobre el Ter apareixen les primeres divergències, uns volen anar a Vidrà per carretera, un no es pronuncia i l'altre vol BTT en estat pur.
Reunit el consell "d'ancians" es decideix tirar pel dret, o sigui pel bosc.
Recorregut amb tot tipus d'al·licients: riera, corriol arrossegant la bici (en aquest troç hem de buscar una alternativa) i visita curta i de lluny al salt del Mir (tema també a millorar), algun petit entrebanc en forma de petita caiguda i prou; anem amb una mica de retràs pel tema dels jalars, així que tot i no relaxar-nos sortim de Vidrà gairebé a les 12.00.
La pujada fins el cim es "espectacular" des del punt de vista del qui li agrada la muntanya doncs es un dia mes aviat fresc de tardor, amb boirina ploranera, un silenci gairebé total i tots nosaltres vorejant la riera...
En quant a l'aspecte bttero; es un enduriment progressiu fins arribar a l’ermita (crec que es diu de Sant Bartomeu), a partir d’aquí comença la dificultat màxima (5 km aprox.), camí descarnat, ple d’arrels fins arribar a la font de nom que soc incapaç de recordar, i ara si...................Cagati lorito!!!!
Prat preciós de gespa amb un percentatge que deu rondar el 35%, o sigui, a empènyer la burra (800m) fins la porta de l'últim km per fer el cim. Total aprox. 27 km amunt.
Ara si, ara toca baixar, be, amb permís del pla d’en Traver, el pla no se ben be on l’ubiquen, però els 755,555 metres de camí enfangat i emmerdat (literal) on els peus s’enfonsen per sobre dels turmells no els oblidaré mentre vagi en bici. Superat el petit enmerdament ens dirigim, ara si, tot de baixada amb el petit entrebanc d’un dels expedicionaris que li va costar un parell de punts a la barbeta i .....segon tinc entès l’inici d’una gran amistat amb una doctora.
El dinar a Vidrà de la hòstia, la vedella amb bolets per ..........., i la baixada per carretera fins a Sant Quirze per fer-la a 5 km. per hora (i gaudir del paisatge).
Be està el que bé acaba!!
P.D.- Malgrat tot, si hi aneu, no renuncieu a fer el pla d’en Traver, te el seu encant.
Oda al Puigsacalm:
Al Puigsacalm varem anar,
I una hòstia ens varem pegar,
Jo amb el genoll petat vaig acabar,
I el Santos la cara es va trencar.
Un bon esmorzar varem fer,
I a Vidrà un bon dinar també,
I de tornada una infermera ens esperava.
Per posar-li punts a la cara.