P…Mi… los Monegros!!!!! Per mi, potser la sortida mes dura que he fet mai en bici, i la primera vegada que m’agafa una rampa a la cama pedalant.
Pols: molta
Pluja: res
Calor: bastant
Desnivell: assequible
Rampes: una de poc mes de 2 kms… pa cagarse…
Dificultat tècnica: cap ni una
Gent: massa i a mes a mes boja, ficant-se per tot arreu especialment els primers 32 kms fins els primer avituallament.
Sortida nostre a les 13:30, després de 40 minuts d’espera a la graella de sortida i 3 minuts mes tard de la sortida oficial (va ser el temps que van trigar els ciclistes de davant nostre en moure’s…) però per darrera quedaven mes de la meitat… i es veu que l’últim va sortir a les 13 :45 !!!
La sortida del poble semblava la guerra, bicis per tot arreu i un parell de bassals que van fer alguna aglomeració.
De tant en tant no es veia a qui portaves davant de la pols que hi havia (Lluis tenies tota la raó!!!), el ritme era molt ràpid, segurament massa.
Al primer avituallament vam arribar mes o menys tots junts, i la barra per servir la beguda i el menjar era enorme!!!
A partir del km 32 fins el 44 tot de pujada sostinguda i molt assequible, però les ultimes rampes de la pujada deu n’hi do…gent desmuntada, alguns parats… molt dura.
A dalt de tot hi havia un camió cisterna amb aixetes per omplir bidons i començava una baixada de mes de 10 km amb algun repechito.
Aquí la gent ja parava a saco, amb moltes rampes i calambres. Va ser el moment de mes sol.
El següent avituallament al km 66. Allà vaig esperar al Santos i vaig aprofitar per fer estiraments i posar oli al nucli de la roda del darrera (segons em van dir els mecànics d’Orbea, que van tenir feina extra amb moltíssima gent).
Vaig aprofitar per trucar a la Montse i em va dir que hi havia ciclistes que ja havien arribat!!! Flipa Colega!! (copyright d’en Lluis Puigcarbó Reixach) en 118 kms ens van treure gairebé 60!!!!!
El Xavi va arribar tocadillo i bastant petat i vam fer algun estirament a mes de menjar líquid i sòlid.
La resta anaven per darrera i vam decidir anar xino-xano fins a la següent parada al km 84 on els esperaríem.
No eren rampes dures, es mes era una pujada sostinguda sense gaire desnivell, però el cansament i les
rampes a les cames feien mella en tutón.
Al km. 77 hi havia una altra cuba d’aigua que ens va anar de conya per poder arribar fins al penúltim avituallament. Aquest trot es va fer molt llarg. Tothom anava igual:
Gent parada fent estiraments, moltes punxades, cadenes trencades, els cotxes de la creu roja van passar un parell de vegades, etc…
Com que ja era molt tard i m’esperaven a la sortida, li vaig dir al Xavi que aniria tirant. Ell va aprofitar per esperar a la resta i estirar les cames una mica.
La part mes maca del recorregut va ser aquesta sense cap mena de dubte, amb uns paisatges molt macos (completament desèrtics)…però plens de sorra i pols.
Al final de tot s’arriba paral·lel al riu (crec que l’Alcanadre) i els mosquits fan acte de presencia però tan sols son 4 kms que es fan tirant d’amor propi.
Conclusió:
Molt dura. Ahir deia que no la tornaria a fer…però avui ja m’ho repenso…seria una sortida per fer-la nosaltres pel nostre compte i al nostre ritme…
