Bon dia,
La secció d’atletisme del PEDAL GXX ha assolit el seu principal repte en la Marató de Valencia, finalitzar-la.
Amb el poc entrenament i la lesió del turmell, l’hem pogut acabar amb nomes 3 minuts mes que la de Barcelona.
Les claus han estat un ritme molt constant a prop de 6 min. el km que va marcar Angel, kolega de Madrid i company de fatigues maratonianes, i una temperatura ideal.
El circuit, una meravella, molt pla, perfecte per estar en forma i fer marca personal, va passar per tot el centre de la Ciutat, les parts del port del circuit de F1, i arribada a la Ciutat de les art i de les Ciències, amb una espectacular meta sobre l’aigua del llac. Amenitzat amb grups i colles cada pocs km per fer-ho mes amè.
Fins la primera mitja, ens varem trobar sense cap problema físic, i a un bon ritme, a partir d’aquí tot es fa una mica mes difícil, ja comença a fer mal tot però a vegades el cap funciona millor que les cames i els peus, cosa que ens va fer plantar-nos al 35 sense masses patiments, en aquest km la lesió als dits d’un peu del Angel el van fer reduir la marxa, i jo anava fen poc a poc fins el 39 amb un mal considerable al turmell, a on realment vaig trobar el “muro” i et replanteges que coll.... estàs fent aquí.
Però amb tota la afició i públic que havia en aquests 3 últims km, tirant d’un t’animen i el porten fins a la arribada.
L’organització un 10, ens tindrem que fer una assegurança a la Divina Pastora. Una cosa que no havia vist mai, es que no deixaven creuar la meta als no que portaven dorsal, no ho veig malament, però es opinable.
En fi, us recomano molt que algun dia podeu fer una mitja, o perquè no una marató, i gaudir de les possibilitats de turisme d’aquests esdeveniments esportius, a part d’una paella de pollastre i conill com marquen les normes.
La secció d’atletisme del PEDAL GXX ha assolit el seu principal repte en la Marató de Valencia, finalitzar-la.
Amb el poc entrenament i la lesió del turmell, l’hem pogut acabar amb nomes 3 minuts mes que la de Barcelona.
Les claus han estat un ritme molt constant a prop de 6 min. el km que va marcar Angel, kolega de Madrid i company de fatigues maratonianes, i una temperatura ideal.
El circuit, una meravella, molt pla, perfecte per estar en forma i fer marca personal, va passar per tot el centre de la Ciutat, les parts del port del circuit de F1, i arribada a la Ciutat de les art i de les Ciències, amb una espectacular meta sobre l’aigua del llac. Amenitzat amb grups i colles cada pocs km per fer-ho mes amè.
Fins la primera mitja, ens varem trobar sense cap problema físic, i a un bon ritme, a partir d’aquí tot es fa una mica mes difícil, ja comença a fer mal tot però a vegades el cap funciona millor que les cames i els peus, cosa que ens va fer plantar-nos al 35 sense masses patiments, en aquest km la lesió als dits d’un peu del Angel el van fer reduir la marxa, i jo anava fen poc a poc fins el 39 amb un mal considerable al turmell, a on realment vaig trobar el “muro” i et replanteges que coll.... estàs fent aquí.
Però amb tota la afició i públic que havia en aquests 3 últims km, tirant d’un t’animen i el porten fins a la arribada.
L’organització un 10, ens tindrem que fer una assegurança a la Divina Pastora. Una cosa que no havia vist mai, es que no deixaven creuar la meta als no que portaven dorsal, no ho veig malament, però es opinable.
En fi, us recomano molt que algun dia podeu fer una mitja, o perquè no una marató, i gaudir de les possibilitats de turisme d’aquests esdeveniments esportius, a part d’una paella de pollastre i conill com marquen les normes.
