Pre-Portals 2012

Hola a tots:

Setenta dues hores després faré la crònica sense escriure cap taco, les dades generals ja les sabeu però per si algú no les te...:

58 Km

1500 metres acumulats en ascens

Dues punxades, les dues a la mateixa bike...

Moltes "afotos"

i........

la tranquilitat de veure com dos "profesionals" (Angel Edo i Israel Nuñez)  també posen peu a terra en determinats moments.

Sortida puntual a les 08.00 del matí després d'una breu conversa amb un parell de personatges autóctons que ens van comentar que estaven esperant als professionals per sortir a les 09.00 a fer la verificació de la ruta.

Finalitzada la conversa ens enfilem cap al camí de Can Masana, aproximadament 12.5 Km de pujada "llevadera" excepte els últims 500 metres (a peu), aqui s'inicia un ràpid descens per carretera d'uns 2,5 Km. fins prendre una pista a mà esquerra que ens porta fins la sortida de Marganell. L'alegria ens dura poc per que aproximadament al km 18, després d'un corriol molt interessant de baixada comencen les Muntanyes Russes (riete del Dragón Khan!!!), amunt i avall, i amunt i avall, la broma dura fins Monistrol de Montserrat (km. 40); adornat amb les dues punxades comentades, just a un niu de mosquits que es van possar d'allo mes contents fotent-li canya al Xavi (es lo que tiene estar joven i lustroso)  i el pitjor de tot, el fiasco de que el restaurant on haviem previst esmorzar estava tancat.

Inacabable fins arribar a la Font de la Dona Morta, des d'on nomès quedaven dos Km de baixada fins a Monistrol. Recuperació gastronòmica, especialment en qüestió de líquids, i descans pels bessons,quadríceps, cervell, etc.,

Tant bon punt sortim de Monistrol (amb petita volta inclosa) vorejem el Llobregat durant uns 10 km fins La Puda, on per cert, la Rumana te una companya...la primera part de la pujada es asfaltada fins arribar a Can Vinyals i a la Colònia Sedó. Des d'allà agafem la riera per encarar la pujada de les Roques Blaves (Roques que afegim al catàleg de colors de les Roques que ja coneixem...) La pujada es rematadora després dels gairebé 50 kms que portes a les cames. Un cop a dalt et deixes caure fins a tocar l'autovia i des d'alla fins a Collbató per pista ample i cómoda.

Final feliç a Collbató amb una bona birra fresqueta i cap a casa que falta gent.

P.D.- Per cert els autóctons esmentats es van saltar Can Masana i ens esperaven mes endavant, en un trencall on el recorregut ja era diferent al de l'any passat. Des d'allà els vam guiar amb els nostres GPS i vam fer bona part del recorregut tots plegats, fins que el colega va "taladrar" 2 càmeres. Mentre reparàvem la primera ens van agafar l'Angel Edo i tot el sequit de "maquines" que anaven amb ell. Amb la segona punxada, els nostres companys de ruta ens van abandonar definitivament.

Flipa Colega.

Lluis dixit.

1.- Cal Puigcarbó

Hola a tots!!

Dues coses:

1.- Amb 10 Km. més i 300 m. d'alçada afegits, etapa digna d'una Epic.

2.- Etapa "purificadora", des de Vic a Santa Maria de l'Estany, tota la pista es "Cami de Sant Jaume", amb les seves vieires a cada encreuament, recordant vells temps.

Dades Generals:

Km.: 45.3

Alçada acumulada: 988 mts.

Temperatura min 0 / max 21

Velocitat mitja: 12.4 km/h

Sortim  puntualment després de fer el café a l'estació, els primers 5 Km. planejant i travessant rierols (aixo que no falti) sortint de Vic per un corriol prou maco,  i fins el Km. 22 (L'Estany) puja que puja, l'entorn es prou bonic, ple de camps de conreu, amb una bona vista de la serra del Cabrerès tot i la boira. Fem parada al rètol on indica el camí de casa dels besavis, aixi com a la propia masia, esmorçar superlatiu per 10 trompos per cap i tornada puja que puja fins el Km. 30, vistes de la Plana de Vic espectaculars i baixada a tota castanya fins a Vic. Els descerebrats encara van fer una trialera assassina, a mi les cames ja em feien figa aixi que vaig tirar per la pista.

Sortida per repetir.

Flipa Colega.

PD.- Els colegues del Santi de PM com sempre.

Salutacions/Saludos

Lluis Puigcarbo Reixach

Cal Puigcarbó

2.- El puig de la Creu amb 1.500 mts de desnivell....

Seré breu amb la crònica, que no estic inspirat... 

Programació pretenciosa pel "pelotón de los torpes" (o baixos de forma): arribar a Sant Llorenç. Va ser estroncada d'inici per mi mateix, ja que tenia una hora límit d'arribada...(però penso que potser va anar bé a més d'un...¿?). També els vaig proposar certificar una bona sortida tot i parant a esmorzar ja de pujada al Mariano...però no va prosperar...

Finalment es va quedar en un clàssic, Puig + ermita, pujant pels gitanos, camp d'aviació i cementiri de Castellar. De baixada pels bombers i esmorzar a Can Petasques (solets i sense soroll). Es pot declarar de prou decent, tenint en compte que en les nostres condicions físiques i ritme aclaparador; el mateix Enric emula al nostre referent Pedrolo, esperant-nos al capdamunt de cada pujada.... manda huevos.

 No tenim la fiabilitat del GPS, però devien ser uns 55-60 Km i uns 1500m de desnivell...

 Apa, fins la propera. M'abstinc d'adjuntar fotos o videos...que segur que se m'escapa algun "no apte" dels qeu agraden al Lluís.

Slts.,

P.D:- Obviament un dels temes de conversa van ser els "recordmans" dels correus del passat Divendres...ja us val.

Esglesia romànica de Sta. Maria del Puig de la Creu

3.- De Sant Celoni a Hortsavinyà

Sortida matinera des de Terrassa i Viladecavalls per anar fins a Sant Celoni, des d'in vam iniciar la put... pujada fins al cim de Sant Martí de Montnegre. Cal dir que les vaig passar magres i cada pedalada semblava un martiri.

Desde Sant Martí fins al Coll de Sant Benet, per des d'allà enfilar-nos fins a Hortsavinyà, on vam esmorzar amb cafè inclòs.

Les vistes des d'allà son molt guapes i les possibilitats de noves rutes podriem dir "infinites"...

La tornada la vam fer per Fuirosos per on baixava prou aigüa però menys de la esperada. Pista fins a Sant Celoni i cap a casa amb poc mes de 40 kms fets.

Sant Llop d'Hortsavinyà

La Pastora pels Caus

Sortida una mica mes d'hora de l'habitual, ja que part del trajecte previst era desconegut, puntuals l'Enric i el Gonzalo, trobada també puntual amb el Xavi a  la "Rumana". Travessem Matadepera quan les "glamourosses" encara no s'havine llevat i tot seguit enfilem el camí de La Pastora pels "rourets", forta pujada que fem amb alegria (uns mes que d'altres) i després anar fent fins la cadena que dóna pas a la pujada fins el dipòsit. No agafem aquest camí però, sino que baixem cap al camí de la Font del Troncó després de comentar algunes investigacions tot buscant la famosa trialera del Marqués. A la Font trobem un parell de senyors grans amb un nen, esmorçant; algú te l'idea d'atracar-los i fotre'ns nosaltres els bocatas, finalment impera el seny i seguim el camí. A l'hora de baixar en lloc d'agafar el corriol que porta al camí de La Guarida seguim pista avall fent un descens bastant rapid i pedregós fins la carretera, després de fer un 600 mts de carretera agafem uns pista que puja fins els Caus, un mica mes de dos quilometres a un 6.5% de pendent mitja aproximadament sense "descansillos". Aquesta ja no la pujem amb tanta alegria, haig d'esquivar els rocs que algú em tira amb mala intenció. Un cop a dalt reposem cinc minuts i fins La Pastora un paseig.

El que va passar a l'esmorçar ja no ho detallo per que sabeu de que va, a l'arribar al restaurant ens vam trobar al Comandante i al Navarrete, companys de entre-setmana, aixi que vam esmorçar plegats. Desprès d'esmorçar pujadeta fins el camí del pou de glaç on desistim d'anar cap a La Barata, donat els rocs que seguien caient-me....ara però mes petits.  Ràpida baixada fins Matadepera on  per desagreujar-me vaig pagar unes birres i les "glamourosses" ja s'havian llevat. El Marquès cap a Terrassa i nosaltres baixada fins Sabadell sense novetat.

Total 44 Km i uns 800 metres de desnivell acumulat.

Flipa Colega



 

Oda a la BTT

Una Scott volia reparar,
I del tot va desmuntar,
Amb menudo merder es va trobar,
Amb totes les peces que van sobrar.

Uns calès es volia estalviar,
En XT la volia transformar,
Però a l'Escapa va haver d'anar,
I un altre ferro va haver de comprar.

El Pere un mecànic necessita,
I en Lluis volia contractar,
Però la pobre Trek sospita,
Que mai mes tornarà a caminar.

Volta a les Masies

Estem esperant la crónica..... però només podem dir que el Xavi va patir de valent....

Can Torras

Sortida matinera amb nomès tres components: L'Albert, el Lluis i un servidor al que van recollir a la ja famosa "rumana".

Per mi era la primera sortida de l'any i per començar em van fer pujar a Can Torres o ho vaig passar bastant malament. Tant bon punt vam arribar a dalt, ens vam llençar cap a Castellar, però per un corriolet que coneixia l'Albert (Can Girbau). Va estar maco salvant la caiguda tonta d'en Lluis, que va ser això: tonta.

Tot avall i a esmorzar a Cal Mariano, on per sorpresa nostra hi era el Gonzalo, sentat a la terrassa, amb un somriure a la cara i amb poc cansanci a les cames.

Encara estàvem menjant quan per la porta va sortir el David i un colega que venien de caminar i preparar-se per la Trailwalker. Com que jo tenia pressa (m'esperava una calçotada que va estar de p.m.) vaig marxar abans. El gran error va ser tirar pel riu i pujar per Ribatallada.... sense comentaris.