Parte mèdic de la pedra en qüestió.....

Esmicolament i desintegració total per aplastament total produït per un "cuerpazo" extrany que l'ha aplastat sense previ avis...

Pájara o pajarón!!!

Aquest dissabte en Lluis ens ha preparat una sortida diferent a les últimes que hem fet. Reproduïm la convocatoria:

"Ben d'hora, ben d'hora:

Sortida a les 07:30 (puntuals) de l'Urpí, al centenari encara dormen...

Arribada a Sabadell al voltant de les 13:30

Ruta: SBD-Castellar-Sant Sebastià de Montmajor-Caldes de Montbui-Sentmenat-Sabadell.

Aporximadament 54 kms i 1.100 de desnivell.

La previsió es esmorzar a Caldes, però es recomana poratr quelcom per picar i el Camelback ple d'aigua!

Ara la crónica:

En Pere i jo vam quedar amb la resta (Enric, Gonzalo i Lluis) a les 08:45 a dalt del Puig de la Creu. Poc abans de l'hora fixada i mentre pujava xino-xano, em creuava amb el Pere que baixava el Puig cap a Castellar "Ese GPS!!!! va ser el crit que va proferir mentre el color taronja del seu maillot desapareixia revolts avall. Com d'altres vegades baixava fins que trobava a la colla i així pujava amb companyia.

A les 08:50 vaig arribar a dalt i vaig seure al costat de la cadena que porta a l'ermita, en aquella semi-paret que et permet estar uns 2 metres per sobre de la pista, un lloc ideal per poder plasmar en fotos les cares dels que pugen.

En 10 minuts que vaig estar allà dalt vaig comptar mes de 80 bikers, amb bicis noves, de doble suspensió, algunes velles, tot tipus de marques, etc...però amb un denominador comú per la gran majoria: paraven a l'alzina balladora i comentaven la pujada (me has atacado muy pronto, he arribat petat, vaya tela la subidita, falta mucho para San Lorenzo...). Curiós també els diferents noms que vaig escoltar per referir-se a l'ermita románica de Santa Maria del Puig de la Creu: ruïnes, castella, masia...

Un cop tots a dalt vaig poder gaudir del maillot del Lluis, el de la Cabrerès d'aquest any, un pel "soso" comparat amb els anteriors. Vam continuar cap a la masia de Can Catafal i des d'allà tombar a la dreta cap a Sant Sebastià de Montmajor. Feia molt temps que no passavem per allà i l'únic a destacar va ser que el menda va creuar les restes de l'únic bassal que hi havia al recorregut i el fang em va arribar fins el casc!!

Des de Sant Sebastià de Montmajor, on van caure les fotos de rigor, vam pujar la carretera poc mes d'un quilómetre fins un trencall a ma esquerra que ens havia de portar fins a Caldes.

Sorpresos vam tirar avall una forta baixada per pista ampla i una mica pedregosa...potser massa llarga, perque.... todo lo que se baja, hay que subirlo. Vam espetegar prop del Gorg de les Elies i vam anar paral·lels a la riera força estona, sempre seguint les indicacions de l'Esport Ciclista Calderí (ECC) per la XIX Pedalada Calderina.

La part mes fotuda va ser quan vam creuar la riera i el primer tram de pujada, uns 100 mts que ens van obligar a posar a peu a terra a tots excepte al Pere i al Gonzalo. Des d'allà es va agafant alçada revolt rera revolt (amb algun que te un parell de...) per arribar a dalt de tot del cim que voreja la riera. Un cop a dalt, i  tot just passar la cruïlla que diferenciava la marxa curta de la llarga, ens vam deixar caure fins a Caldes. Pel camí, en Lluis va preguntar a un parell de caminants si al camping Pasqualet es "jalava" be. La resposta va ser afirmativa.

A les 11:10 arribaven al camping, tot just a l'hora que sortien 6 motos racing, suposem que cap al Circuit de Catalunya, on tocaven entrenaments oficials.

El camping es un lloc ideal per esmorzar: bon jalar, molt be de preu i una terrasseta fantàstica; l'únic hándicap es que van al seu ritme, cosa llógica doncs es un camping i la gent esta de vacances i el concepte de pressa els hi queda aparcat durant el cap de setmana o els dies pertinents...

A les 12:46 i després de moltes cerveses deixàvem enrere Caldes direcció Sentmenat.

Per arribar a Sentmenat es va per una pista força tranquil·la sense gaires desnivells, però es allà on es comencen a veure els efectes de la calor, les cerveses, l'estona parats i les visites al wc de la nit anterior...

No puc pedalar, no estic cansat, però m'he quedat sense forces, amb prou feines arribo a Sentmenat. Allà, i un cop hem decidit que anirem fins a Castellar per carretera, parem a una font a omplir aigüa, i queda palès el meu estat. Fins i tot em prenc mig xupito del Lluis (l'altre mig encara està enganxat al quadre de la bici..), però no hi ha forma. La pujada per carretera em sembla un port de primera, no puc ni posar el plat mitjà, i el petit va amb corones grans...un suplici. El Lluis va tota l'estona darrera meu donant-me ànims i ha de fer equilibris per no tocar-me de la velocitat que porto. No se quans quilómetres son, suposo que no arribarà a 3, però se'm van fer eterns.

En arribar a Castellar el Pere tira cap a Sant Llorenç pujant de nou (per tercera vegada!!!) el Puig de la Creu, en Gonzalo tira cap a Sabadell i l'Enric i el Lluis m'acompanyen cap a Terrassa doncs poc a poc però em veig amb cor d'arribar-hi.

Falsa expectativa: en sortir de Castellar per carretera i portar la primera mitja pujadeta, poso peu a terra. Abandonament en tota regla, trucada a casa perque em vinguin a buscar i esperar tots 3 comentant la jugada.

Trist però cert, un pobre final per un recorregut molt maco!!!

Todo se andará....