dimarts, 10 de juliol del 2012

Pedals de Foc 2012 Etapa 4: Sorpe - Vielha

Aquesta etapa va començar com la primera o sigui a les 7,30 del matí i carregant les bicicletes amb el mini bus del propietari de l’Hotel, per tal d’apropar-nos fins a Sorpe, situat a uns 5 kilòmetres. El dia abans havíem decidit fer una variant de la Pedals, (però per fer menys kilòmetres) ja que ens varem desviar des de Son fins a València d’Àneu, en comptes de seguir per la ruta tradicional, per mig del Bosc d’en Gerdar.

Des de l’ inici a Sorpe pràcticament baixada durant uns 7 kilòmetres per carretera i fins a Alòs d’Isil, on ens esperaven uns altres 17 kilòmetres per una pista que ja ens entrava a la Val d’Aran i anava creuant el riu de la Noguera Pallaresa  una i altre vegada, però amb una lleugera i constant pujada que ens va permetre fer uns 375 metres de desnivell positiu fins arribar al poble abandonat de Montgarri, conegut per el seu campanar.
Allà varem aprofitar per descansar una mica, compartir una altre estona amb els “mocetones navarros” ja que mentre ells compartien una beguda energètica i cacauets, nosaltres i com a un fet excepcional, unes cerveses i sense acompanyament. Mentre el Santi, ens mostrava tècniques de btt per creuaments de rius amb pedres i aigua fins a 30 centímetres, i com no podia ser d’altre manera, el resultat va ser un canvi de temperatura sobtat als seus peus. Desprès de reposar forces, ja tocava tornar a pujar durant uns 5 kilòmetres i 150 metres de desnivell fins al Pla de Beret i com a objectiu el telecadira del fons. Arribats a dalt, i desprès d’un breu descans pedalant suaument per la carretera que ja ens va portar a passar just per sota del cartell de l’estació d’esquí de Vaquèira Beret, per a continuació enfilar la última trialera de tota la ruta, d’uns 3 kilòmetres i 180 metres de desnivell negatiu en que teníem de company un barranc considerable a ma esquerra i al front unes vistes impressionants sobre la Vall d’Aran que ja ens varen acompanyar fins a Unha on varem parar per dinar cap a la una del migdia al Restaurant Ca la Carmela, on compartirem unes discretes olles araneses, entrecots, i els corresponents xupitos que ens van permetre reposar forces, tot i que nomes quedaven uns nou kilòmetres per carretera i de baixada fins a Vielha, on varem arribar cap a les quatre de la tarda, amb el temps suficient per fer les reglamentaries fotos a la porta de l’oficina de Pedals i recollir els maillots i altres obsequis, on com a curiós senyalar una petita ampolla de licor de cassis.

Un cop dutxats, varem compartir a la placa de l’Església de Vielha la ultima birra de aquesta ruta, tot repassant anècdotes i on cadascun de nosaltres ja enfilava cap a casa. El Santi amb la seva moto i per la Collada de Toses (entre d’altres colls i per no perdre la costum), el Pere i l’Enric cap a Sabadell, conduits per l’esbojarrat Xavi que no parava de trobar nous radars i controls mòbils, tot per no superar els 50 kilòmetres fins arribar a Sabadell i per últim en Gonzalo i en Lluís, van voler compartir una vegada mes una nit tots sols plena d’afecte, sexe, roncs i que no faltin les cerveses.


4 ª Etapa i última
Kilòmetres
48,44
Temps en moviment
4,16
Velocitat màxima
Entre 51 i 56,15 (baixant el Port de la Bonaigua)
Velocitat mitja
11,26
Temperatura mínima
12º
Temperatura màxima
34º
Consum calories
1.684
Desnivell +
967
Altura mínima
982 Vielha
Altura màxima
1880. El Pla de Beret
Total kilòmetres acumulats
212,51
Poblacions
Sorpe – Isil – Alòs d’Isil – Montgarri – Vaquèira – Bagergue – Unha – Salardú – Artiès – Garòs – Betren – Vielha.
Controls:
Amics de Montgarri (falten 28 km’s per acabar la ruta)
Vielha

dilluns, 9 de juliol del 2012

Pedals de Foc 2012 Etapa 3: Espuí - València d'Àneu

L’hora de sortida va ser cap a les 7,45 del matí, i tot just al cap de 20 minuts ja es començava a pujar el coll per excel·lència de la Pedals – Coll  d’en Triador. L’ascensió d’uns 12 kilòmetres (11,810 en concret) i 898 metres de desnivell positiu acumulats, transcorre per una pista ample i amb un terra acceptable i fins a la meitat, aproximadament protegit de la calor per els boscos que travessaves. A partir de la meitat i al superar els 1.500 metres d’altura, els arbres comencen a desaparèixer, el que et permet apart d’una calor més intensa, comprovar com cada pedalada et deixa més al fons el poble d’ Espuí.  L’ascensió en aquest coll pot ser redactada de moltes formes, depèn del que escriu i els seus lectors, aquí teniu unes petites mostres i podeu escollir la que mes us agradi:

a)      Com sempre i de forma molt ràpida, es van establir diferents grups en funció del seu estat de forma: el Pere va arribar a dalt nomes al cap d’1 hora i 20 minuts de la sortida, (es desconeix amb quin estat va arribar, ja que el que escriu suficient feina va tenir en poder arribar quan el Pere i el Santi ja estaven congelats) seguit d’en Sant Puigcarbó (suposo que portant el seu habitual inritme o sigui ara pedalo fort, ara descanso, ara paro...) i al cap d’una altre bona estona en Lluís Puigcarbó, en Xavi i per acabar al cap d’unes 3 hores des de el seu inici, van arribar en Gonzalo i l’Enric que com a bons companys no van voler arribar abans que el Pere i el Santi perquè no quedessin en evidència. Per cert, l’avantatge d’anar últims destacats, va ser tot el reportatge fotogràfic que va fer en Xavi Salvatella (agrair-li una vegada mes, ja que sinó hauria arribat molt abans) i com que el Lluís no volia sortir a les fotos (fa molta panxa i no es fotogènic) va donar tot lo que podien les seves cames i els seus 60 anys, per tal d’arribar abans que aquest petit grup, encara que a poca distància    (a veure sinó ho llegeix).

b)      La sortida va ser molt rapida, on el Pere i el Santi, van decidir que havien d’arribar a dalt quans abans millor per poder gaudir durant molta estona de les vistes que permetien els 2.138 metres d’altitud i l’agradable temperatura. El Lluís tot i ja ser una persona d’edat avançada i per tant amb molt de seny (col·laborador de l’eslògan BS) va decidir que aquest Coll no arribaria primer i que aniria ajudant i tivant del darrer grup (Enric i Gonzalo) fins que les glàndules inferiors li toquessin els seus famosos “gayumbos” o maillot en aquest cas. El Xavi, va decidir que en aquest Coll, no seguiria els indiscutibles capdavanters i a canvi, feria un reportatge fotogràfic immillorable als que mes baixa forma estaven. Tot i així aprofitava entre foto i foto, per arrencar els adhesius de la Trek i de l’Scott. En resum, en Pere i en Santi, van fer una vegada mes, una mostra de la seva bona forma, el Lluís mostrava els resultats d’una excel·lent  pre – temporada, el Xavi va fer un gran reportatge amb les conseqüents i constants interrupcions en el seu camí i l’Enric i el Gonzalo, patint a cada corba, i més quan comprovaven que una persona de 60 anys, els hi treia cada vegada més metres.

c)      Aquesta probablement es la més verídica i coherent de totes les narracions de la pujada al Coll d’en Triador. Des de la sortida i com es habitual, el Gonzalo i l’Enric van marcar un ritme fort i molt constant, que mica en mica i gràcies als seus incomptables relleus nomes va poder resistir el Xavi, ja que a l’haver agafat el compromís de fer un reportatge fotogràfic per la revista Descobrir Catalunya a canvi d’uns 6.000€, tenia que seguir el seu ritme fins a dalt fos com fos. Aquest primer grup van arribar al cim al cap d’una hora i 20 minuts. El Lluís, amb els seus 60 anys, va comprovar com tot i el seu llarg entrenament durant l’ hivern, no li havia servit per res, ja que al cap de 200 metres ja no va poder seguir els capdavanters i va arribar a dalt, últim i al cap d’unes 3 hores. Per cert, en Pere i el Santi, van arribar al cim passades les dues hores des de la sortida, i sort van tenir que al pujar tots dos junts, s’anaven rellevant cronometradament i donant-se molts d’ànims entre ells. En Xavi, també va aprofitar mentre els esperava amagat en algunes corbes, per deixar-los escrit al terra els seus ànims.

A l’arribar a dalt del Coll d’en Triador a 2.138 metres i desprès d’uns 11 kilòmetres de constant pujada i entre 1 hora i poc i les 3 hores dels últims, ens situa a l’entrada del Parc Natural d’Aigüestortes i com a tal, ens va donar la benvinguda amb fred, vent i boira, que ja ens va acompanyar durant molta estona fins al Coll de la Portella al cap d’uns altres 11 kilòmetres de lleugera però constant pujada per tal d’arribar a la màxima altura del dia i a la vegada de tota la ruta, situat a 2.268 metres. A partir d’aquí, uns 5 kilòmetres pedalant a 2.000 metres d’altura, encara per un “falso llano” i que ens permetia contemplar una de les millors vistes àrees de tots el Pirineus i en concret de la Vall d’ Assua. Desprès de l’últim coll, tocava baixada durant uns 12 kilòmetres per dins de la Vall d’Espot i les seves pistes d’esquí i ja fins a la població que dona el nom tant a la vall com a les pistes, Espot,  on varem coincidir novament amb els “mocetones navarros” que estaven reparant una llanta, que amb molta sort varen trobar al cap de poca estona a una botiga d’ Esterri, on a mes el seu propietari es va desplaçar fins a Espot.

El dinar a l’Hotel Roya cap a dos quarts de dues i com no podia ser d’altre manera, molt suau a base entre d’altres de: civet, trinxat, estofat....per uns 17€, tot, per tenir forces per agafar la carretera de pujada cap a Jou i ja desprès cap a Les Planes de Son, per un dels camins mes bonics de tota la ruta per mig de boscos de pins que deixaven anar els seus fruits per tot el terra. A l’arribar a Son cap a dos quarts de cinc de la tarda, varem descansar una bona estona amb les corresponents cerveses i la companyia dels “mocetones navarros”, tot per encarar una nova baixada fins a l’Hotel de València d’Àneu, ja que d’aquesta forma fèiem una variant que ens permetia fer menys quilòmetres i per contrari, no passar per el mig del fantàstic avetar d’en Bosc d’en Gerdar.

L’arribada a València d’ Àneu cap a les sis de la tarda, a l’Hotel Morera (el millor de tota la ruta) va tenir un “final feliç” en honor al Dani,  ja que tres membres del Grup: Pere, Xavi i Enric, van gaudir d’un bany a la piscina exterior amb aigua “temperada” segons el comentari de la recepcionista de l’Hotel. Desprès d’un bon bany relaxant, tocava una passejada per el poble, on el Santi Puigcarbó, fent gala de les seves dots de persuasió va establir contacte amb un grup de dones del poble per veure que feien desprès de sopar (veure les probes documentals) llàstima que tenien entre 80 i 90 anys, tot i que li van mostrar per entendrir-lo la seva roba interior penjada dels balcons, però ni així va baixar la guàrdia en Santi.
Desprès cap a sopar, on varem compartir entre d’altres uns bons entremesos, truites de tonyina, llom i tot acabat amb un Filiberto, que es tracta d’un postra típic del Pallars Sobirà a base de iogurt d’ovella, gelat de nata i tot regat amb grosella.


3 ª Etapa
Kilòmetres
60,57
Temps en moviment
5,46
Velocitat màxima
Entre 55,5 i 59
Velocitat mitja
10,45
Temperatura mínima
11º
Temperatura màxima
33º
Consum calories
2.703
Desnivell +
1.713
Altura mínima
1.102
Altura màxima
2.268 Coll de la Portella (Sostre de la Pedals de Foc)
Total kilòmetres acumulats
164,07
Poblacions
Espuí – Espot- Jou – Son - València d’Àneu.
Controls:
Hotel Roya – Espot (Km 42 d’inici de l’etapa).
Refugi Casa Masover- Son del Pi (Km 56 d’inici de l’etapa)
 
 


diumenge, 8 de juliol del 2012

Pedals de Foc 2012 Etapa 2: Castellars - Espuí

La sortida cap a les 8,30 del matí, amb un previ a base d’embotits, torradetes, sucs....ja va tornar a presentar l’aparició de nous maillots, on destacava per sobre de tots, la cara somrient d’en Santi amb la samarreta del “Centre d’Esports Sabadell, C.F. 1903”, (com a mostra d’agraïment cap al seu germà per haver dormit amb ell (?)), la samarreta de la selecció catalana d’en Xavi (obsequi d’un grup de gent molt entranyable) i els 3 maillots de l’Epic 2011 d’en Gonzalo, Lluís i Pere. Per cert, l’Enric no es va canviar de maillot, donat que pràcticament el dia d’abans no havia ni suat.

Va ser el dia dels Colls: Coll de Menal, de Peranea, de Fades, de Sas i per últim el de Sant Pere, (amb homenatge al capdavanter en tots els colls i lo que no són colls), tots abans d’un petit descans cap a dos quarts d’onze del matí al Control 4, de Les Esglésies, Casa Batlle i tot just abans de començar una nova col·lecció de colls, en que per sobre de tots destacava en primer lloc el de Pemir, situat a uns 1.511 metres d’altitud i uns 500 metres de desnivell en els últims 7 kilòmetres, per mitjà d’una pista ampla però amb unes rampes molt dures. Un  cop descansats breument, varem enfilar el Coll d’Oli, durant uns 2 kilòmetres de pujada i a la vegada impracticables amb btt (per la majoria dels components del grup) per uns corriols de terra vermella i pedres que inclòs en algun racó semblava un paisatge llunàtic, tot per situar-nos a uns 1.525 metres d’altitud i que va representar un dels colls més durs de tota la ruta.
A partir d’aquí, ens esperava una nova trialera, però en aquest cas per fer-ho més emocionant, de baixada durant uns 2 kilòmetres fins arribar als voltants de la Torre de Capdella cap a les 3 de la tarda, on el Director de Logística (Lluís Puigcarbó) va decidir unilateralment fer una petita volta d’uns 14 kilòmetres (entre anar i tornar) fins a La Plana de Mont-Ros (casa Gallart), on ens esperaven per dinar. Sort que desprès va valdre la pena el desviament, com sempre, ja que varem compartir un discret dinar a base de: calder de corder, civet de senglar i per acabar uns xupitos i cava obsequi de la casa com a mostra d’agraïment a uns btt’s que ens havíem desplaçat uns quants kilòmetres de la ruta establerta. Per cert, en aquest restaurant ens varem trobar la cambrera mes simpàtica i agradable de tota la ruta (pregunteu-li al Lluís) a diferencia del seu pare i propietari, que va mostrar molt interès (interès = €) amb conèixer com funcionava el tema dels hostalatges i restaurants vinculats a la Pedals de Foc, ja que ell portava poc temps al front del restaurant i havia d’incrementar els seus ingressos com fos. Desprès, ja nomes quedaven uns pocs kilòmetres de pedalar per la carretera L-503, encara que de pujada fins arribar a Espuí (Casa Sastre) on varem arribar a tres quarts de set de la tarda.

Abans de sopar varem decidir-nos a visitar el poble d’uns 85 habitants i situat a 1.244 metres d’altitud, dins de la Vall Fosca i pertanyent al municipi de La Torre de Capdella per tal de comprovar com l’especulació immobiliària dels últims anys ha pogut convertir un petit poble dels Pirineus, amb un poble amb centenars d’apartaments a mig fer, carrers a mig urbanitzar, una estació d’esquí on nomes es van posar algunes torres de suport al que havien de ser uns telecadires d’última generació,… en resum un exemple més de l’època especulativa del país en que cada un dels biker’s també te la seva part de responsabilitat.

2 ª Etapa
Kilòmetres
50
Temps en moviment
5,25
Velocitat màxima
51
Velocitat mitja
9,01
Temperatura mínima
18
Temperatura màxima
36
Consum calories
2.634
Desnivell +
1.539
Altura mínima
852
Altura màxima
1.610 (al cap d’uns 5 kilòmetres de la sortida, abans d’Erta.)
Total kilòmetres acumulats
103,50
Poblacions
Erta – Sas – Sentis – Guiró - Astell – La Torre de Capdella – Espuí.
Controls:
Casa Batlle – Les Esglésies (Km 20 d’inici de l’etapa)
Hotel Montseny - Espuí

dissabte, 7 de juliol del 2012

Pedals de Foc 2012 Etapa 1: Vielha (Conangles)-Castellars de Malpàs

El primer dia, tot eren nervis per als novells en aquesta ruta, ja que el Pere i el Gonzalo era la segona vegada que la feien. Com sempre, ens trobem puntualment al menjador de l’Hotel per compartir l’esmorzar, que com no podia ser d’altre manera, va ser força complert a base de bufet lliure amb cereals, melmelades, embotits, sucs, fruites…, per tal de poder agafar les suficients forces per encarar l’etapa i arribar a l’hora de dinar. La primera sorpresa va ser que 3 components del grup i sense comunicació prèvia entre ells (Gonzalo, Lluís i l’Enric) portaven el maillot del Camí del Nord 2010, el Pere portava el maillot de Pedals de Foc del 2008, el Santi, un maillot com diria ell “gens friqui” patrocinat per la marca “Ventana” i el Xavi, fent gala del seu patrocinador durant els últims viatges, la firma Scott.

La sortida de l’hotel va ser cap a les 7,45 del matí, per anar a buscar el mini bus de l’organització que ens deixaria tot just passat el Túnel de Vielha, al pàrking del Bosc de Conangles (1.563 metres d’altitud) i ja situat a la comarca de l’Alta Ribagorça i direcció Pont de Suert.

A la sortida del túnel, ja ens varem trobar una dia ennuvolat i amb una mica de fred, que va provocar la sortida de les motxilles dels primers maneguets (manguitos) i paravents que ja ens van acompanyar durant els primers 30 kilòmetres per un dels racons mes bonics de tota la ruta i que van transcorre entre molt d’aigua (Embassada de Senet, rierols, cascades) i com no, alguna pujada que altre per anar a buscar el primer control a Vilaller. En aquest petit poble, mentre uns preníem un cafè, el Santi, ja ens mostrava com baixar amb btt per les escales de la plaça.
A mig matí, ja ens va acompanyar un cel sense núvols, per celebrar l’entrada a la Vall de Boi, i que ja no ens va deixar durant tota la jornada. La resta de l’etapa fins abans de dinar, va transcorre per pistes força ciclables, a excepció d’uns 5 kilòmetres trialers i amb pedres, on com sempre el Santi va fer una lliçó, de seny i conducció tranqui-la.

Per dinar cap a dos quarts de tres, varem parar  a Iran (poble d’11 habitants, situat just on comença la Vall de Boi i que la seva traducció en basc seria “gran” ) a la casa rural Joanot (kilòmetre 36 de la jornada) i amb tot el menjador per nosaltres,  per uns 17€ c/u a base d’amanides, entremesos, jarret de carn, i les corresponents birres i copes de vi. Descans que tot i els 3 plats, ens va permetre encarar amb millors condicions els últims 22 kilòmetres,  que ens amagaven una agradable sorpresa en els seus últims 4 kilòmetres fins arribar a Castellars (poble de 10 habitants censats i situat a 1.223 metres d’altitud i que fins a finals del XIX es deia Castellas del Abadiato) per carretera asfaltada (LV5212)  sense cap mena de trànsit, però que es van fer interminables, al ser una pujada constant i amb rampes dures, on en 2 kilòmetres es van fer 200 metres de desnivell positiu, el que no ens va impedir arribar a una hora molt raonable, cap a un quart de set de la tarda.

El lloc que ens esperava per sopar i dormir, estava situat a la antiga abadia del poble i que donava nom a la casa rural “Abadia de Castellars” en plena Alta Ribagorça i amb una capacitat màxima de 8 persones, quasi tants com habitants censats. Mentre esperàvem el sopar, amb les corresponents birres, varem poder comprovar com “dos mocetones navarros” podien repassar i repassar, una i altre vegada qualsevol cargol o cable de les seves btt’s per ridícul que ens pogués semblar, ja que segurament les seves eines valien mes que algun de les nostres btt’s, o en concret,  la del que escriu aquesta crònica i axis segur que no ofenc a ningú.

El sopar a base de: torradetes amb sobrassada, all i oli de codony, formatge de tupi, anxoves, entre d’altres, tot per continuar amb escudella i un excel·lent “Corder” per acabar amb gelats, cafès i xupitos.

1 ª Etapa
Kilòmetres
53,5
Temps en moviment
6 hores
Velocitat màxima
51
Velocitat mitja
8,85
Temperatura mínima
12º
Temperatura màxima
34º
Consum calories
2.836
Desnivell +
1.527 metres
Altura mínima
900
Altura màxima
1.563 – Pàrking de sortida de l’etapa
Total kilòmetres acumulats
53,386
Poblacions
Artiga – Vilaller – Iran - Irgo – Gotarta - Raons – Malpàs - Castellars.
Controls:
Bar Txambonet – Vilaller. (Km 22)
Casa Joanot – Iran (Km 37)