dissabte, 29 de desembre del 2012

L'última del 2012

Última sortida de l'any!!!

Organitzada com no, pel Lluis amb una frase senzilla i clara: A les 07:45 al bareto de Ca N'Oriach.
Els valents que s'apunten: En Gonzalo, Dani, Albert, Pere, en Lluis i un servidor, que els espera a la famosa cruïlla de la "rumana".
Des d'alla ens dirigim cap a Matadepera per enfilar la riera i sortir per les Pedritxes per encararnos cap a la Pastora (la Casa Nova de l'Obac). Segons el Lluis es el camí mes fàcil per pujar-hi. Una p....!!!!!
No ho es pels que portem força temps (en algun cas fins a 6 mesos) sense fer una sortida com déu mana, i ens fa la sensació que totes les rampes son duríssimes!!! Però el mes dur de la pujada no es el desnivell, no; es el soroll de les pastilles de frens del Dani!!! Fins a 3 vegades vam parar per arreglar-ho!!
Un cop passada la cadena i deixades enrere les últimes cases de les Pedritxes, les rampes, especialmente les dues que hi ha de ciment si que son dures de veritat.
Aqui un servidor no va posar peu a terra per orgull, però em va faltar molt poc per fer-ho...
Un cop superades ja nomès ens queda arribar a la cruïlla que et porta fins a la Pastora per des d'allà baixar al restaurant. A la baixada com sempre, l'Albert i el Pere zas!!!!! en Gonzalo darrera i la resta, especialment el Dani i jo agraïnt no haver de pujar mes!!!
Arribem a la Casa Nova i la vall del cantó de Rellinars es un mar de núvols amb una vista mes propia dels Pirineus que del parc de Sant Llorenç.


Vista desde la Casa Nova

Butifarres per tothom i cerveses, i cerveses....


Faltava el Santos!!!!
Faltava el Santos!!!!


L'Enric ens deixa a la sortida del restaurant fent tota una exhibició d'un sprint corrents... La tornada la fem pel cantó dels Caus i malgrat ser baixada, els quilòmetres i la falta de forma ja em fan "mella" i cada petita rampa em carrega els bessons per cagar-s'hi!!
Al final arribem a Terrassa per la carretera de Rellinars (patint de valent a la pujada del "abuelo") i allà m'acomiado de la resta que encara ha d'anar fins a Sabadell.





dissabte, 22 de desembre del 2012

Fins aviat!!!

Hola! Bon/a dia/tarda/nit a tutón!!

La veritat es que el divendres em vau donar una bona sorpresa. Us enganyaria si us diguès que no m'esperava res, però en absolut preveïa el "pedacho" de video i regals que us vau currar...
Han estat uns quants anys de btt amb vosaltres (ja queda molt lluny aquell dia del 2008 que engrescat per l'Enric vaig decidir acompanyar-vos en una sortida a Gallifa!...A la primera i em foteu el Puig, pedacho de cabrons!!).
Ho recordo perfectament, l'Enric i el Xavi dient-me a cada revolt com era el següent, i sobretot que reservès forces pel tram final que era durillo... Jo estava una mica mes prim (cabell el mateix) i encara anava amb la Scott que tant be es va portar durant uns quants anys...
A partir d'aquell moment vaig començar a sortir algun dia mes i cada dia coneixia algun component nou: Un altre dia vam quedar al Sant Jordi amb l'Enric i el Pere per anar a Guanta (si, el dia del tio aquell del silli prostàtic!!), i un altra dia em vau presentar al Gonzalo, que m'anava tranquilitzant en tot moment per que no patis per les pujades!!
Un parell de setmanes desprès em vau presentar un iaio amb els cabells blancs (quina enveja), una mica de panxa, que reia fotent uns crits de l'ostia i que es fotia les Voll-Dam a parells.
Una centena de quilometres desprès coneixia al mes jove de la colla, en Dani, que patia sobre la bici, i cridava cada cinc minuts no se que de puto nap!!
Una mica mes endavant el nou conegut va ser l'Albert, per fer una travessa desde Vic fins a La Garriga, guiats per un boig que resultava ser el germà d'en Lluis. Vam ser els unics a fer-la sense doble suspensió!
Desde llavors han passat Cabrerès, Pedals d'Occitània, Open Naturas, Camins de Santiago (francès i del Nord), Vies de la Plata, Epic Trails, Pedals de Foc, Pedals de Lava, Trailwalkers, triatlons, Monegros i moltes mes que em deixo....Totes aquestes han estat rutes o sortides especials, però les que s'han de destacar son les sortides dels dissabtes. Quan arribava el dijous i en Lluis encara no havia fet la convocatòria ja ens posàvem nerviosos i algú ja enviava un correu reclamant-la. El primer cafe i/o pasta al Centenari o al bareto de l'esglesia, quedar a la "rumana" o al Puig, i des d'allà, com cadascú podia, fer la ruta... Dies de fred o calor, de pluja o de vent, però a l'hora convinguda les rodes començaven a girar i els quilométres a passar.
Voltes per Castellar, Gallifa, Vic, Guanta, Sant Sadurni de Gallifa, Terrassa, Monistrol, Vacarisses, Sant Sebastià de Montmajor, Caldes de Montbui, Sant Celoni, Palau de Plegamans, Sentmenat, Montcada, Badalona, Barcelona, Barberà, Sant Cugat, Cerdanyola, Sant Quirze, Sant Llorenç, Matadepera, Sant Felliu del Racó, etc.. Les pujades del Tibidabo, Puigsacalm, el Corredor, Sant Jeroni de Murtra, Montserrat, Montjuich, El Puig de la Creu, Mont-Rodó, Collserola, Galliners, l'Obac, i d'altres que em deixo però segur que el Lluis les enumera totes.
Han estat moments de rialles, de crits, de patiment, de molt patiment, de pixades, de bolets, d'alguna que altra caiguda, de bandes sonores, de cerveses, de Voll-damms, de coca-colas, de botifarres, de punxades, de cadenes trencades, de pluja, de pujades eternes, de baixades, de trialeres (be, ho deixem en trialeretes que si no l'Albert i el Santi s'enfaden...) de paisatges encisadors, de cavalls, de gossos, de rumanes, de sopars, de sopars d'aniversaris, d'esmorzars d'aniversari, de converses de politica, de futbol, de dones, de feina, de cançons, de Justo Molinero, de Georgie Dann i las seva barbacoa, del Hombre y la Tierra, de teflón, de rodolins i poesia!!, de correus, de milions de correus, de whatsapp, de pps, de powerpoints, de cròniques, de fotos, de moltes fotos, de mals d'esquena, mals de colze, mals de ronyons, cops al genoll, cops al turmells, de roadbooks i de mapes, d'intendencia, d'estudi i preparació de rutes....
M'ho he pasat de conya amb vosaltres, he gaudit de la bici, de la natura, m'heu fet patir de valent en moltes ocasions, us he vist el maïllot davant meu moltes vegades, algunes però menys, he sentit el vostre alè a les meves esquenes, heu tirat de mi i he tirat d'algun de vosaltres, heu patit un pajarón meu de tres parells de collons i algun que altre "rufo", i es per tot això que us vull donar les gracies per fer de les sortides en BTT alguna cosa mes que una sortida en BTT, gracies a tots de veritat, gracies pel sopar, gracies pel video, gracies per totes les estones que hem gaudit junts oblidant-nos de la feina i del dia a dia, gracies per ser com sou i penseu que tenim molta sort en fer el que fem i que s'ha d'aprofitar, que totes aquestes coses hi ha una cosa que no tenen: Preu!!!


Ahh!! i encara que no sorti amb vosaltres (el dia 29 si que ho farè) continueu enviant cróniques i fotos (no se qui les farà pero bueno...) que les passarè al blog amb molt de gust.


GRACIES!!!!!

diumenge, 9 de desembre del 2012

3ª Marató Ciutat de Castelló 9-12-12

Penya!! sortint de l'asador amb una espatlla de cabrit i un Marquès de Cáceres us puc comentar una mica millor la Marató d'avui per parts.
Sortida un fred de collons: -2, he sortit amb 2 samarretes, gens típic en mi.
Organització, impressionant tant la gent com els avituallaments que han estat variats i cada 3 km. Recorregut, el que es pot esterar duna ciutat petita, per alguns carrers em passat fins a 3 cops.
La cursa, fins al 25 de conya, temps per sota de les 4 hores de llarc perooooo....  però del 26 fins als 30 saltaven les bieles del bessons i he patit bastant; era d'esperar.  En tota la setmana no he pogut entrenar per la lessió, pero moderant el ritme ens hem pogut refer. La resta del 30 al 42 poc a poc i bona lletra, ni muros ni res, es nota quan tens fondo per l'entrenament de NY i fins creuar la meta amb un temps que possiblement millori la meva millor marca de 4.12.
Satisfacció molt gran per com ha anat tot, encara que tinc 1.000 trucades perdudes dels motivats que no he atès.
Ara agafarè el tren i espero que no mati a ningú i pugui dormir.
Gonzalo dixit