Voleu crònica, toma crònica....
06:00 h. toca el despertador, ha arribat el dia esperat per molts esportistes.
Tants dies de preparació, tants dies d’entrenament, tant fred passat, tot ha quedat al darrera, ara nomès esperem que ens acompanyin les forces i la salut.
Esmorzem 2 torrades amb melmelada i un cafè amb llet, no puc amb mes a aquestes hores.
Ahir varem preparar acuradament la roba, les sabatilles, els accessoris, el menjar, etc., i avui nomes toca vestir-se i no deixar-se res.
07:00 h. baixo, he quedat amb el Pere, ja hi es, comencem el trajecte cap a Barcelona.
Plou fort i estem aprox. a 9ºC. Els homes del temps no havien anunciat pluja, que hi farem.
A mida que ens acostem a Barna, la pluja disminueix, la temperatura es perfecte, sembla que s’arregla una mica, i la moral puja.
Donem voltes per Montjuïc, i trobem un lloc per aparcar no massa lluny de la sortida, però sempre pensant en la distancia de la tornada.
08:00 h. Hem quedat amb el nostre reporter personal, i allà esta, en punt com no pot ser d’un altre manera, a la Torre de la dreta, o de l’esquerra mirant la plaça Espanya, equipat amb tota la maquinària possible.
En Xavi Sant, ens vol fer la foto de rigor amb les fonts i la sortida darrera, però...que passa, que passa ?
La càmera no funciona, la cara del Xavi canvia de cop, remena i remena, i no funciona.
Apaga engega, l'obre, la tanca i res. Ultima comprovació, hòsties si falta la tarja de memòria!! uff no ha estat res, s’endu una tarja groga per donar-nos aquest disgust abans de començar.
Un cop solucionada aquesta petita incidència, el Pere i jo anem als calaixos de sortida, ens desitgem sort i aprofitarem per escalfar una mica.
Tret de sortida als primers, calaix per calaix ens anem acostant poc a poc a la sortida, uns 16-17 minuts desprès ens toca a nosaltres.
Comencem, ja no recordem el per què estem aquí, ara nomes pensem en el que ens queda, en el ritme, en les sensacions, ens anem animant nosaltres mateixos.
Km 6-7, el Camp Nou, esplèndid, però tanta hidratació ens fa aturar uns segons, no es res. Km 15, per fi una cara coneguda, el nostre reporter ens espera passat aquest punt quilomètric per fer-nos una foto, suposo que quedarem be, doncs les forces encara estaven intactes.
A mida que avances, comproves els ànims dels companys, com es el personal que t’envolta, sents comentaris, veus a la gent, es magnífic, això son les curses populars, el per què enganxant tant.
Km 17, impressionant, per mes vegades que la vegi, mai tindre prou, la Sagrada Família, temple expiatori, no ha contribuït l’estat, nomes la voluntat del poble en la seva construcció.
Km 18 a 22, dur, es la Meridiana, i la meitat de la cursa, 2 d’anada cap a Sant Andreu, i 2 de tornada, sort, busco al Pere i el trobo, jo aprox. 19, ell aprox. 21, ens donem ànims, creuem la 1ª part, ens queda el mateix, les sensacions son molt bones, jo 2, 01 h. a la mitja marató.
Valencia, Gran Via, Prim i comencem amb el calvari, km 26 entrem en la p. Diagonal, busco i espero trobar a 2 cares conegudes, per fi, passat el 28, el fotògraf Santos, i el Nap, fotos de rigor i canviant de vorera, el Dani no ho pot resistir, corre amb mi 100 metres, el Xavi fa fotos i intenta immortalitzar el moment, puja el nivell d’energia, crec que la finalitzaré. Les sensacions son bones, el físic em respecta i creuem el km 30.
L’organització magnifica: líquids i menjar, cada 5 i ara cada 2,5, no falta res, els voluntaris el millor, estan on calen!!!
Passat el 31 comença la part dura, Taulat i Garcia Faria, que avorrit, ja trobes personal que s’atura, que comença a fer trams caminant, no tenim animació al carrer com fins ara.
Passem les torres Mapfre, parc de la Ciutadella, etc. i anem cap l’Arc de Triomf, on tants records tenim de fa 2 edicions. Eppp!!!! emoció!!!!, animadors en la corva passat l’arc al km 37!! El Xavi i el Dani, com s’agraeixen aquests ànims, estem ja una mica tocats, però segur que arribem, doncs ja no falta gaire.
Plaça Catalunya, Via Laietana, i Colon, es una zona amb molta animació, a on la gent et tira cap endavant, no tens remei, has de còrrer, has de donar tot el que et queda, falta molt poc.
I per fi el Paral·lel, 2 km de desnivell desfavorable, es fa molt dur, hi ha personal que s’ha d’aturar, aglomeració d’animadors a l’arribada, a Plaça Espanya, a la Av. Reina Maria Cristina, i per fi la creuem.
Amb el Xavi, ens felicitem, veiem personal molt tocat, el que entra amb el seu nen, el que entra per primer cop, se’ls nota a la cara, es inexplicable.
Mengem, prenem líquids, anem a trobar-nos, i ens fem mes fotos, el Pere baixa de les 4h. 3:54 en la seva 1ª marató, jo milloro la meva marca en un minut, 4:11, objectius assolits, que mes volem.
Camí de tornada, valorem aquest mes, la Mitja, la Maratest, la 3 monestirs i ara la Marató, mai mes, mai mes, mai mes. Sort que ja ens coneixem de fa temps, i no s’ho creu ningú.
Gràcies a tots, i sobretot als nostres animadors, nomes unes paraules que ja us he comentat i que vaig veure en la cursa:
Arribarà algun dia que això no ho podrem fer, però avui, no es aquell dia.
Gràcies de part dels finishers.
