Pere, Gonzalo, Lluis i Xavi
Aquest dissabte la ruta programada pel cap de convocatòries, El Sr. Puigcarbó, alies el “Puchi” o “el molinet mecànic”, era una de les més espectaculars del mes de desembre, sortida a Sabadell fins a Gallifa, anada i tornada, casi nà...
La penya dels “xupito boys” va quedar a les 8 al bareto de Ca n’Oriach, on van agafar forces i suposo que es van prendre els corresponents tallats i donuts de rigor abans d’iniciar la dura marxa cap a Gallifa.
Mitja hora més tarda aprox. van trobar-se amb el noi de Terrassa, perdó volia dir el “Marquès” de Terrassa, que m’han dit que està fent un curs accelerat de romanès per fascicles a la escola d’idiomes Gasoses Sanvy, a la Ctra de Terrassa a Matadepera. Diuen les males llengües que es molt aplicat i si alguna cosa no li queda repeteix i repeteix fins que s’ho sap tot de pe a pa.
A partir d’aquí, desconec amb exactitud la ruta que van fer fins que me’ls vaig trobar a 1 km. aprox. de la cadena del Puig. Crec que van baixar per Ribatallada, Riu Ripoll, pujada tremenda del Mortirolo, Castellar del Vallès i inici de la pujada a Puigdelacroix.
Un servidor va sortir de Sant Llorenç, en concret des de les Marines city, a les 8:30, vaig passar pel camí de la Mm que va de la Vall d’Horta fins les masies del Dalmau i Davi, passant pel Pi de les Quatre Besses (espectacular), riera seca (no tan seca) i abans de la ermita de Santa Mª de Les Arenes, creuar carretera i desprès Riu Ripoll, i pujada dura i molt humida pel camí de la Font del Plàtan fins a Can Cadafalch, vaig tirar de molinet que “te cagas”.
Baixada fins la cadena del Puig i com que encara no havien arribat els component del grup, vaig anar baixant fins que em trobo al primer betetero: Don Lucio Javier, que anava cebat per batre la marca del Lluïs establerta en 15´, no ho va aconseguir tot i que es va quedar molt a prop, 17´13'' va fer, (evidentment la marca d’en Lluis es molt bona i costarà de batre), a continuació em trobo al Sr. Raza que anava esbufegant que no veas i era d’esperar desprès del pedacho de juerga que es va tirar la nit anterior anant a dormir a les 4 de la matinada (va estar per Barna fent el pendó i el bandarra, tot a l’hora i això no es serio...); res, una mica més enllà el senyor Puchi que li anava seguint els passos molt a prop de la resta de components, pugem fins a la cadena, fem reagrupament, els petons de rigor i cap a Gallifa per Can Cadafalch i la Serra de la Codina, amb unes vistes espectaculars que tots coneixem perquè el dia estava molt i molt maco. A partir d’aquí carretera i manta fins al bar de la ceba de Gallifa.
Esmorzar mixte, de buti blanca i negra, pa amb tomata, birres i xupitos de rigor (escassos com sempre), bona conversa, i ….. i sorpresa, rebem unes fotos i una trucada dels DISSIDENTS, els Srs. Henry i Santos que se’n van anar pel seu compte a pedalar fins a Barna pel Riu Ripoll, volien pedalar a les seves anchas els molt ...., veure el mar, mirar-se als ulls, l'amor es així quan neix ja no hi ha qui ho aturi. Je je...
Dit això tocava tornar cap a casa, i com ja sabeu es la part mes dura amb la panxa plena, baixem fins a la riera de Gallifa i comencem la pujada fins al Castell de Gallifa i, ostres en Gonzalo trenca la cadena (des de que s’ha passat al XTR i 10 velocitats que no para de liar-la, quina racha!!!). Es posa en marxa l’equip de mecànics, tronxa cadenes en mà i vinga, una, dos, tres i quatre vegades per que no hi havia forma de posar la cadena be, però como sempre, o quasi be sempre, ens vàrem sortir i la bici li va quedar millor que nova (ara ja es només XT, ha perdut la R). En Jordi de Cicles Jové ens ha felicitat per la feina feta.
Tornem per la serra de la Codina i un servidor se’n va anar del grup, snif, per un corriol que porta a Sant Jaume de Vallverd, Sant Llorenç i Vall d’Horta (Les Marines).
La resta de components crec que ja van arribar sense problemes a Sabadell i Terrassa respectivament.
Km. .....50 (a confirmar pel cap de GPS)
Dsnivell 850 (a confirmar pel cap de GPS)
Apa siau, flipa colega i fins la pròxima Lucas!!!
P.D: Chapeau pel Cap de convocatòries que em va dir que es les 9:19 h. hi serien a dalt del Puig (cadena) i a les 9:19’19’’ o’clock allà hi érem tots.
Enric i Xavi
Va ser una sortida d’uns 60 Km’s aproximadament on no va faltar de res (donut bon esmorzar, xerradeta i perquè no també, molt de cansament....).
L’anada fins Sant Adrià, es va fer a un ritme forca ràpid, ja que nomes vàrem trigar al voltant d’1 hora i 5 minuts, desprès ja fins a l’Hotel W a un ritme de passeig fins a l’esmorzar al cor de la Barceloneta, on vàrem gaudir d'un bocata diferent del de buti de sempre....
Estava format per: pernil salat, formatge, tomàquet, alcaparres i enciam. A la tornada i com que el Xavi ja no podia mantenir el meu ritme, va decidir abandonar-me a la sort i deixar-me per mi sol, tota la ventada en contra.
La tornada nomès vaig trigar unes 2 hores (El Xavi una mica menys d'1 hora, i es que es noten les classes d'spinning...) i una mostra del que vaig arribar a trobar-lo a faltar va ser no poder llegir constantment el logo que porta inscrit al final de les lumbars i que per mi es com l'estrella del naixement que em marca el camí....
En resum sortida dels dissidents per començar a agafar una mica la forma, abans de ser humiliats per l'equip de primera. Ah ¡¡¡ per cert, era Sant Xavi i això li va costar passar per caixa en l’esmorzar.
Una de les poques fotografies digitals que es tenen enguany d'aquest extrany especimen en bicicleta....
