diumenge, 8 d’abril del 2012

Cap a Collserola

Sortida matinera a les 08:00 al Centenari de Sabadell, on apareixem en Gonzalo, l'Enric, en Lluis, el Pere i un servidor.
Desprès de fotre'ns el café, haver de llençar el meu dipósit d'aigua (vaig arribar a Sabadell amb l'esquena xopa d'aigüa) i rebre un DVD del Gonzalo amb un muntatge de l'Epic Trail (que per cert es molt bo) enfilem la Ronda Zamenoff per tal de baixar pel riu. Un cop allà ens queda molt clar que la roba d'abric no sobra...
Ritme frenètic, encapçalats o be pel Gonzalo o be per l'Enric fins que arribem a Montcada on pel seu carril bici arribem fins al peu de Collserola.
Des d'allà ens dirigim per la pista principal cap a Can Catà, però tot just deixar la masia enrera, agafem el primer desviament a l'esquerra cap a Can Fermí i pujem per un corriol a l'esquerra de la pista principal, per al final arribar a dalt del Forat del Vent havent gairebé pujat la coneguda "matamachos".
Creuem la carretera i carenem per la pista principal, i poc després de deixar a la nostra dreta el Turó de la Magarola agafem el desviament de la dreta on la primera pujada es suficientment dura com per fer-nos apretar les dents.
Des d'allà descens ràpid fins a la  Masia de Can Jané on arribem a les 10:16 per fotre'ns l'esmorzar.
A les 11:45 i contemplant els estruços i d'altres coses no naturals enfilem la baixada cap a Sant Cugat.
La pista esta plena de gent caminant, corrents, en bici, families, parelles, dones amb xandall, etc..
Seguint l'estela del Pere creuem tot Sant Cugat per arribar a creuar l'AP-7 pel pont de l'HP i el BS.
Ens queda la pujada fins l'aeròdrom i poc mes enllà ens separem: ells van cap a Sant Quirze pels Rosales i jo arribo fins a Can Barata, m'enfilo a la serra de Galliners per des d'allà baixar fins a Les Fonts i per carretera a Terrassa.
Total 59 kms i poc mes de 1.200 mts de desnivell.


Foto patrocinada per Moritz
El Marques dixit.

dissabte, 31 de març del 2012

Pre-Portals 2012

Hola a tots:
Setenta dues hores després faré la crònica sense escriure cap taco, les dades generals ja les sabeu però per si algú no les te...:
58 Km
1500 metres acumulats en ascens
Dues punxades, les dues a la mateixa bike...
Moltes "afotos"
i........
la tranquilitat de veure com dos "profesionals" (Angel Edo i Israel Nuñez)  també posen peu a terra en determinats moments.
Sortida puntual a les 08.00 del matí després d'una breu conversa amb un parell de personatges autóctons que ens van comentar que estaven esperant als professionals per sortir a les 09.00 a fer la verificació de la ruta.
Finalitzada la conversa ens enfilem cap al camí de Can Masana, aproximadament 12.5 Km de pujada "llevadera" excepte els últims 500 metres (a peu), aqui s'inicia un ràpid descens per carretera d'uns 2,5 Km. fins prendre una pista a mà esquerra que ens porta fins la sortida de Marganell. L'alegria ens dura poc per que aproximadament al km 18, després d'un corriol molt interessant de baixada comencen les Muntanyes Russes (riete del Dragón Khan!!!), amunt i avall, i amunt i avall, la broma dura fins Monistrol de Montserrat (km. 40); adornat amb les dues punxades comentades, just a un niu de mosquits que es van possar d'allo mes contents fotent-li canya al Xavi (es lo que tiene estar joven i lustroso)  i el pitjor de tot, el fiasco de que el restaurant on haviem previst esmorzar estava tancat.
Inacabable fins arribar a la Font de la Dona Morta, des d'on nomès quedaven dos Km de baixada fins a Monistrol. Recuperació gastronòmica, especialment en qüestió de líquids, i descans pels bessons,quadríceps, cervell, etc.,
Tant bon punt sortim de Monistrol (amb petita volta inclosa) vorejem el Llobregat durant uns 10 km fins La Puda, on per cert, la Rumana te una companya...la primera part de la pujada es asfaltada fins arribar a Can Vinyals i a la Colònia Sedó. Des d'allà agafem la riera per encarar la pujada de les Roques Blaves (Roques que afegim al catàleg de colors de les Roques que ja coneixem...) La pujada es rematadora després dels gairebé 50 kms que portes a les cames. Un cop a dalt et deixes caure fins a tocar l'autovia i des d'alla fins a Collbató per pista ample i cómoda.
Final feliç a Collbató amb una bona birra fresqueta i cap a casa que falta gent.
P.D.- Per cert els autóctons esmentats es van saltar Can Masana i ens esperaven mes endavant, en un trencall on el recorregut ja era diferent al de l'any passat. Des d'allà els vam guiar amb els nostres GPS i vam fer bona part del recorregut tots plegats, fins que el colega va "taladrar" 2 càmeres. Mentre reparàvem la primera ens van agafar l'Angel Edo i tot el sequit de "maquines" que anaven amb ell. Amb la segona punxada, els nostres companys de ruta ens van abandonar definitivament.
Flipa Colega.
Lluis dixit.



dissabte, 24 de març del 2012

1.- Cal Puigcarbó

Hola a tots!!
Dues coses:
1.- Amb 10 Km. més i 300 m. d'alçada afegits, etapa digna d'una Epic.
2.- Etapa "purificadora", des de Vic a Santa Maria de l'Estany, tota la pista es "Cami de Sant Jaume", amb les seves vieires a cada encreuament, recordant vells temps.
Dades Generals:
Km.: 45.3
Alçada acumulada: 988 mts.
Temperatura min 0 / max 21
Velocitat mitja: 12.4 km/h
Sortim  puntualment després de fer el café a l'estació, els primers 5 Km. planejant i travessant rierols (aixo que no falti) sortint de Vic per un corriol prou maco,  i fins el Km. 22 (L'Estany) puja que puja, l'entorn es prou bonic, ple de camps de conreu, amb una bona vista de la serra del Cabrerès tot i la boira. Fem parada al rètol on indica el camí de casa dels besavis, aixi com a la propia masia, esmorçar superlatiu per 10 trompos per cap i tornada puja que puja fins el Km. 30, vistes de la Plana de Vic espectaculars i baixada a tota castanya fins a Vic. Els descerebrats encara van fer una trialera assassina, a mi les cames ja em feien figa aixi que vaig tirar per la pista.
Sortida per repetir.
Flipa Colega.
PD.- Els colegues del Santi de PM com sempre.
Salutacions/Saludos
Lluis Puigcarbo Reixach

Cal Puigcarbó

2.- El puig de la Creu amb 1.500 mts de desnivell....

Seré breu amb la crònica, que no estic inspirat... 
Programació pretenciosa pel "pelotón de los torpes" (o baixos de forma): arribar a Sant Llorenç. Va ser estroncada d'inici per mi mateix, ja que tenia una hora límit d'arribada...(però penso que potser va anar bé a més d'un...¿?). També els vaig proposar certificar una bona sortida tot i parant a esmorzar ja de pujada al Mariano...però no va prosperar...
Finalment es va quedar en un clàssic, Puig + ermita, pujant pels gitanos, camp d'aviació i cementiri de Castellar. De baixada pels bombers i esmorzar a Can Petasques (solets i sense soroll). Es pot declarar de prou decent, tenint en compte que en les nostres condicions físiques i ritme aclaparador; el mateix Enric emula al nostre referent Pedrolo, esperant-nos al capdamunt de cada pujada.... manda huevos.
 No tenim la fiabilitat del GPS, però devien ser uns 55-60 Km i uns 1500m de desnivell...
 Apa, fins la propera. M'abstinc d'adjuntar fotos o videos...que segur que se m'escapa algun "no apte" dels qeu agraden al Lluís.
Slts.,
P.D:- Obviament un dels temes de conversa van ser els "recordmans" dels correus del passat Divendres...ja us val.

Esglesia romànica de Sta. Maria del Puig de la Creu

3.- De Sant Celoni a Hortsavinyà

Sortida matinera des de Terrassa i Viladecavalls per anar fins a Sant Celoni, des d'in vam iniciar la put... pujada fins al cim de Sant Martí de Montnegre. Cal dir que les vaig passar magres i cada pedalada semblava un martiri.
Desde Sant Martí fins al Coll de Sant Benet, per des d'allà enfilar-nos fins a Hortsavinyà, on vam esmorzar amb cafè inclòs.
Les vistes des d'allà son molt guapes i les possibilitats de noves rutes podriem dir "infinites"...

La tornada la vam fer per Fuirosos per on baixava prou aigüa però menys de la esperada. Pista fins a Sant Celoni i cap a casa amb poc mes de 40 kms fets.

Sant Llop d'Hortsavinyà

dissabte, 17 de març del 2012

La Pastora pels Caus

Sortida una mica mes d'hora de l'habitual, ja que part del trajecte previst era desconegut, puntuals l'Enric i el Gonzalo, trobada també puntual amb el Xavi a  la "Rumana". Travessem Matadepera quan les "glamourosses" encara no s'havine llevat i tot seguit enfilem el camí de La Pastora pels "rourets", forta pujada que fem amb alegria (uns mes que d'altres) i després anar fent fins la cadena que dóna pas a la pujada fins el dipòsit. No agafem aquest camí però, sino que baixem cap al camí de la Font del Troncó després de comentar algunes investigacions tot buscant la famosa trialera del Marqués. A la Font trobem un parell de senyors grans amb un nen, esmorçant; algú te l'idea d'atracar-los i fotre'ns nosaltres els bocatas, finalment impera el seny i seguim el camí. A l'hora de baixar en lloc d'agafar el corriol que porta al camí de La Guarida seguim pista avall fent un descens bastant rapid i pedregós fins la carretera, després de fer un 600 mts de carretera agafem uns pista que puja fins els Caus, un mica mes de dos quilometres a un 6.5% de pendent mitja aproximadament sense "descansillos". Aquesta ja no la pujem amb tanta alegria, haig d'esquivar els rocs que algú em tira amb mala intenció. Un cop a dalt reposem cinc minuts i fins La Pastora un paseig.
El que va passar a l'esmorçar ja no ho detallo per que sabeu de que va, a l'arribar al restaurant ens vam trobar al Comandante i al Navarrete, companys de entre-setmana, aixi que vam esmorçar plegats. Desprès d'esmorçar pujadeta fins el camí del pou de glaç on desistim d'anar cap a La Barata, donat els rocs que seguien caient-me....ara però mes petits.  Ràpida baixada fins Matadepera on  per desagreujar-me vaig pagar unes birres i les "glamourosses" ja s'havian llevat. El Marquès cap a Terrassa i nosaltres baixada fins Sabadell sense novetat.

Total 44 Km i uns 800 metres de desnivell acumulat.

Flipa Colega


 

divendres, 16 de març del 2012

Oda a la BTT

Una Scott volia reparar,
I del tot va desmuntar,
Amb menudo merder es va trobar,
Amb totes les peces que van sobrar.

Uns calès es volia estalviar,
En XT la volia transformar,
Però a l'Escapa va haver d'anar,
I un altre ferro va haver de comprar.

El Pere un mecànic necessita,
I en Lluis volia contractar,
Però la pobre Trek sospita,
Que mai mes tornarà a caminar.

dissabte, 10 de març del 2012

Volta a les Masies

Estem esperant la crónica..... però només podem dir que el Xavi va patir de valent....

dissabte, 3 de març del 2012

Can Torras

Sortida matinera amb nomès tres components: L'Albert, el Lluis i un servidor al que van recollir a la ja famosa "rumana".
Per mi era la primera sortida de l'any i per començar em van fer pujar a Can Torres o ho vaig passar bastant malament. Tant bon punt vam arribar a dalt, ens vam llençar cap a Castellar, però per un corriolet que coneixia l'Albert (Can Girbau). Va estar maco salvant la caiguda tonta d'en Lluis, que va ser això: tonta.
Tot avall i a esmorzar a Cal Mariano, on per sorpresa nostra hi era el Gonzalo, sentat a la terrassa, amb un somriure a la cara i amb poc cansanci a les cames.
Encara estàvem menjant quan per la porta va sortir el David i un colega que venien de caminar i preparar-se per la Trailwalker. Com que jo tenia pressa (m'esperava una calçotada que va estar de p.m.) vaig marxar abans. El gran error va ser tirar pel riu i pujar per Ribatallada.... sense comentaris.

dissabte, 18 de febrer del 2012

Llac petit de Terrassa

Va resultar una sortida que va tenir de tot: bona temperatura, pistes i corriols ciclables, i també corriols tècnics (abans en deien per descerebrats), bon esmorzar i una petita caiguda.
La sortida des del Bareto de Ca N’Oriac, cap al Bosc de Can Deu, La Rumana (on no hi havia el Marques) Matadepera per la riera i per Can Roure direcció a La Pastora, fins a trobar un corriol de baixada on l’ Albert va poder disfrutar com el que mes, el Lluís el va trobar bastant tècnic i l’ Enric el va fer a peu en el 95%. Al final d’aquest corriol, vàrem trobar el Llac Petit de Terrassa i ja directes a esmorzar al Restaurant de l’hípica de la Ctra. de Rellinars, on varem compartir una molt bona botifarra amb les corresponents birres, per cert, el lloc molt recomanable. Desprès ja de tornada cap a Terrassa i l’aproximació a Sabadell, per un corriol entre camps i boscos dels mes bonics que es poden fer a les rodalies i ja l’entrada a Sabadell per Ca N’Oriac, tot, per uns 40 Km’s i arribada dins del horari previst pel Director de Curses.
Enric dixit

dissabte, 11 de febrer del 2012

Passejada per Sant Llorenç

La sortida es va fer puntualment a les 7 del matí des del Viena de Castellar i direcció cap al Puig de la Creu, on vàrem començar a la base com a negre nit i varem arribar al pla de l’ alzina balladora on el dia ja havia esclatat i vàrem comprovar que tot i que ja feia 1 setmana que havia nevat, als vorals dels camins encara hi havia força neu i bassals totalment glaçats.  Aquí varem fer el primer descans per encarar cap a Can Catafal o Can Cadafalch, (segons mes agradi) i un cop passat el Parany del Boter, agafar el corriol de mà esquerra que ens va portar fins a l’ Ermita de Sant Jaume de Vallvert. Després de les fotos de rigor, tot baixada fins a la Bosqueta i a la Bassa d’entrada a Sant Llorenç que estava tota glaçada com mai havíem vist. L’entrada a Sant Llorenç va ser dins de l’horari previst o sigui a les 9:30 del matí, on vàrem compartir al Restaurant Royal unes botifarres amb el Gonzalo que va donar-nos tot el suport moral per poder encarar la tornada. Desprès d’1 hora de descans, vàrem seguir les indicacions del guia o sigui el Pere, que ens va portar cap a la Residencia d’ Avis de Sant Llorenç, Torrota del Roca, Riera de Vall d’Horta, Coll de Palomeres, el Pi de les Quatre Besses del Dalmau, l’ Ermita de les Arenes, Sant Feliu del Racó i ja l’entrada a Castellar, per el pont de Castellar Vell. L’arribada amb les reserves ja molt baixes cap a les 14:00 del migdia, o sigui una caminada excel·lent d’uns 28 Km’s i unes 6 hores de rodatge.
Dades de la sortida GPS: altura màxima: 616,71 (Replà del Puig de la Creu) – Altura mínima (278,72). Desnivell acumulat: 997 metres. Velocitat màxima: 8,98. Velocitat mitjà: 3,78. Distància: 27,09.

Enric dixit



dissabte, 21 de gener del 2012

Reincorporacions

Ha estat una sortida diferent: ha vingut el Dani des de Can Fanga (però amb cotxe fins a Sabadell), l’Albert s’està convertint ja amb un fix, l’ Enric poc a poc es torna a reincorporar, el Pere tot i l’esquena continua sent el Pere i l’inesgotable Director de curses preparant sortides a mida dels nouvinguts i a uns nivells raonables de duresa. També s’ha fet estrany veure el Gonzalo compartint el tallat de primera hora però aquesta vegada amb pantalons llargs ja que la seva esquena de moment li demana reposar el cos. Mentres arreglàvem el país ben d’hora al Centenari, segurament el Santos es preguntava que feia caminant pel Ripoll a les 7 del matí i el Salva mentre feia cua de tornada a l’aeroport es preguntava com podria ordenar o llegir els 130 correus de la setmana.

La sortida ha estat una clàssica: Sabadell – Riu Ripoll- Els Gitanos- Destrosses del gasoducte – Castellar - Puig de la Creu - L’ Ermita - Baixada per els Bombers - Esmorzar a Can Petasques- Castell de Ribatallada - Riu Ripoll i entrada a Sabadell pels mossos. Recorregut d’uns 36 Km’s, a una mitja de 11,7 Km/hora i un total de 3 hores sobre la màquina. L’anècdota de la jornada ha estat comprovar com es pot compartir taula sense arribar a les mans, amb un grup de BTTeros dels més discrets dels últims anys. Imagineu si eren discrets o silenciosos que el propietari del Restaurant ens ha confirmat al sortir, que si pot els col·loca al pis de dalt, ja que nomes han deixat de fer soroll i molt de soroll, quan tenien entre dent i dent un tros d’escarxofa.


Apa fins la propera que ja estarà el redactor oficial.
Enric dixit

dissabte, 14 de gener del 2012

Indigneu-vos

L’etapa la denominaré com a "Indigneu-vos" per les grans destrosses que esta comportant en les nostres contrades i boscos del rodal, la instal·lació del gasoducte Martorell-Figueres i que permetrà (segons diuen els polítics) portar gas des de el nord d’Africa fins al nord d'Europa i que esta afectant entre d'altres, les zones de la Torre d'en Turull, Colobrers i Can Vilar. En les fotos podreu veure el "camí de les arrels" que tant ens agradava fer (en temps verbal de passat) tant de baixada com de pujada i que mai mes tornarà a ser el mateix, ja que ha quedat tallat tot just al seu principi per l’obertura d'una franja d'uns 25-30 metres d'ample i que s’emporta per davant tot allò que troba. Una vegada més donem les gracies als politics de Sabadell i Castellar, que això si, aquesta vegada ho estant permetent amb molta discreció, ja que segurament deu ser un entrenament al costat del futur Quart Cinturó. Per mes informació, podeu clickar aqui.


 
L’etapa d'uns 35 Km's va començar amb una baixa d’última hora, ja que l'integrant del grup que resideix al barri marítim no es va veure capacitat per la sortida o segons la versió oficial "li va sortir un imprevist d’última hora". La sortida com sempre, molt puntual a les 8,30 del Cententari (1/2 hora mes tard de l'habitual per gentilesa del Director de Cursa donades les baixes temperatures dels últims dies), ja que com  a mostra aquella nit a ca n'Albert  varen registrar uns 2º graus positius i va resultar com una de les nits mes fredes de l’any. 

Tot baixant ja direcció cap al Santuari de la Salut i desprès per el camí ral direcció Castellar, fins al trencall de l’olivera en que varem agafar direcció Guanta, on desprès de la imprescindible pujada varem compartir com sempre un bon esmorzar i això si aquesta vegada, amb un descens del consum d’alcohol significatiu (birres) xifrat en un 50% menys. Desprès d’esmorzar cap a Castellar per el caminet que surt a ma dreta de Guanta i que ens porta fins als col·legits de la població, on agafarem direcció el Cementiri i cap a Sabadell, prèviament fent el corriolet de l'Open Natura de fa un parell d'anys. En total la sortida va resultar d'uns 35 Km's a una mitja d'uns 12 Km's i unes 3 hores sobre la BTT.
Apa, que ja tinc ganes que vingui el redactor oficial.
Enric dixit.

dissabte, 31 de desembre del 2011

Un brindis per cap d'any

La ultima ruta de l'any, va ser una de les mes dures de tot el 2011, amb uns 2.000 metres de desnivell positiu i unes 7 hores a sobre de la BTT per tots els racons possibles del Vallès i a més, sense poder esmorzar ja que nomes travessàvem racons i racons, on la civilització era molt lluny, hòstia ¡¡¡ que el que escriu estava somiant desprès de la migdiada de la sortida.

En realitat va ser una ruta qualificada d'entrada com a normal pel Director de curses, d'uns 30 Km's "mal contats" i uns 500 metres de desnivell molt mal contats o inflats. La ruta va sortir del "bareto" de Ca n'Oriach, cap al Bosc de Can Deu, per comprovar la desgracia que estan fent pel conducte de gas -Martorell/Figueres- i cap a la "Rumana" on aquest dissabte el Marques de Terrassa no hi era. Desprès de travessar Matadepera cap a la Font de la Tartana i just abans de començar a pujar, cap a la dreta fins als forns de Calç (segons el Director de cursa, construïts pels romans) i ja de baixada cap a esmorzar a la "noia dels cocos" a Matadepera, on com sempre, es va parlar de la propera sortida anyal, d'uns bojos que preparen una travessa en moto Matadepera-Pekin, de dones, de com arreglar l'empresa o sigui com sempre, pero aquesta vegada tot acompanyat de les habituals birres i una copa de cava. Desprès ja de baixada cap a Sabadell i fins el 2012 on s’esperen noves sensacions i que cada dissabte podem ser tots d’una vegada.

Enric dixit

divendres, 30 de desembre del 2011

Bon any 2012

El Nadal ha passat,
I cap d’any ens espera,
El 2011 quasi finalitzat,
que no ens toqui mes la pera.

La Trailwalker apunta,
La segueix Viella,
El 2012 te bona pinta,
L’esperen tant ell, com ella.

Xavi’s, Enric i Albert,
David, Pere i Dani,
Cantem a prop de l’avet,
Que em deixava al Lluis; que no em reganyi.

Demà a les 7,45 hem quedat,
Per l’ultima sortida de l’any fer,
Molt suau haurà de ser,
Per no arribar petat.

Pròsper 2012.
Algú ho havia de dir.

dissabte, 24 de desembre del 2011

Abans de Nadal cal anar en bici i caminar...

Aquest dissabte la sortida ha estat totalment diferent.
Per un cantó el Xavi, el David i en Gonzalo han fet el primer entrenament pel seu repte solidari d'aquest any:

La Intermon Oxfam Trail Walker: 4 persones, 100 kms, 32 hores, una causa... amb el SBD-Trail-Team.

Aquest entrenament ha estat: Sortir desde Sabadell, pujar el riu Ripoll i arribar fins al peu del Puig de La Creu, esmorzar a Cal Mariano i tornar. La veritat es que ho han fet molt be, especialment el Xavi, que feia la seva primera caminada.
Per altra banda, l'Enric, el Pere i jo hem fet una sortida super tranquila per coincidir a Cal Mariano amb ells, on l'unic destacable ha estat el meu trencament de cadena, la qual nomès tenia 18 kms!!!!!


dissabte, 17 de desembre del 2011

dissabte, 10 de desembre del 2011

Sense arribar a Guanta...

Sortida matinera (a les 08:00 al Centenari) on ens trobem en Lluis, el Gonzalo i jo.
Tots 3 després de prendre un café ens dirigim cap a l'alzina Centenaria (la Salut-Camí real), on hem quedat amb el Pere.
Son les 09:00 i el Pere no apareix per enlloc, el truquem i entre jadeo i jadeo ens diu que anem tirant. Al cap de 10 minuts apareix al davant nostre.
Com que un servidor no volia arribar massa tard, no arribem fins a Guanta, i fem l'esmorzar a Can Petasques, a Castellar i des d'allà cadascú cap a casa.
Sortida tranquil·la i previa a l'esmorzar nadalenc de la setmana vinent amb la colla del Comandante....

dimarts, 6 de desembre del 2011

De nou al Montnegre

De nou cap al Corredor, però avui amb el Jose, (el meu cunyat), i pel que em va explicar el Lluis hem fet la mateixa ruta que va fer ell fa unes setmanes.
Pujada inicial llarga però que es deixa fer, per un pista ample i que et deixa al peu del restaurant de Sant Martí, on hem esmorzat.
Fins al Coll de Sant Benet hem gaudit dels colors de la tardor. grocs, marrons, verds; i de l'humitat de la zona.
El més divertit sense cap mena de dubte la baixada per Fuirosos.
Hem de preparar una sortida amb mes quilometratge per la zona: Val la pena!!!!

dissabte, 3 de desembre del 2011

Crònica d'una sortida anunciada

Pere, Gonzalo, Lluis i Xavi

Aquest dissabte la ruta programada pel cap de convocatòries, El Sr. Puigcarbó, alies el “Puchi” o “el molinet mecànic”, era una de les més espectaculars del mes de desembre, sortida a Sabadell fins a Gallifa, anada i tornada, casi nà...

La penya dels “xupito boys” va quedar a les 8 al bareto de Ca n’Oriach, on van agafar forces i suposo que es van prendre els corresponents tallats i donuts de rigor abans d’iniciar la dura marxa cap a Gallifa.
Mitja hora més tarda aprox. van trobar-se amb el noi de Terrassa, perdó volia dir el “Marquès” de Terrassa, que m’han dit que està fent un curs accelerat de romanès per fascicles a la escola d’idiomes Gasoses Sanvy, a la Ctra de Terrassa a Matadepera. Diuen les males llengües que es molt aplicat i si alguna cosa no li queda repeteix i repeteix fins que s’ho sap tot de pe a pa.
A partir d’aquí, desconec amb exactitud la ruta que van fer fins que me’ls vaig trobar a 1 km. aprox. de la cadena del Puig. Crec que van baixar per Ribatallada, Riu Ripoll, pujada tremenda del Mortirolo, Castellar del Vallès i inici de la pujada a Puigdelacroix.
Un servidor va sortir de Sant Llorenç, en concret des de les Marines city, a les 8:30, vaig passar pel camí de la Mm que va de la Vall d’Horta fins les masies del Dalmau i Davi, passant pel Pi de les Quatre Besses (espectacular), riera seca (no tan seca)  i abans de la ermita de Santa Mª de Les Arenes, creuar carretera i desprès Riu Ripoll, i pujada dura i molt humida pel camí de la Font del Plàtan fins a Can Cadafalch, vaig tirar de molinet que “te cagas”.
Baixada fins la cadena del Puig i com que encara no havien arribat els component del grup, vaig anar baixant fins que em trobo al primer betetero: Don Lucio Javier, que anava cebat per batre la marca del Lluïs establerta en 15´, no ho va aconseguir tot i que es va quedar molt a prop, 17´13'' va fer, (evidentment la marca d’en Lluis es molt bona i costarà de batre), a continuació em trobo al Sr. Raza que anava esbufegant que no veas i era d’esperar desprès del pedacho de juerga que es va tirar la nit anterior anant a dormir a les 4 de la matinada (va estar per Barna fent el pendó i el bandarra, tot a l’hora i això no es serio...); res, una mica més enllà el senyor Puchi que li anava seguint els passos molt a prop de la resta de components, pugem fins a la cadena, fem reagrupament, els petons de rigor i cap a Gallifa per Can Cadafalch i la Serra de la Codina, amb unes vistes espectaculars que tots coneixem perquè el dia estava molt i molt maco. A partir d’aquí carretera i manta fins al bar de la ceba de Gallifa.
Esmorzar mixte, de buti blanca i negra, pa amb tomata, birres i xupitos de rigor (escassos com sempre), bona conversa, i ….. i sorpresa, rebem unes fotos i una trucada dels DISSIDENTS, els Srs. Henry i Santos que se’n van anar pel seu compte a pedalar fins a Barna pel Riu Ripoll, volien pedalar a les seves anchas els molt ...., veure el mar, mirar-se als ulls, l'amor es així quan neix ja no hi ha qui ho aturi. Je je...
Dit això tocava tornar cap a casa, i com ja sabeu es la part mes dura amb la panxa plena, baixem fins a la riera de Gallifa i comencem la pujada fins al Castell de Gallifa i, ostres en Gonzalo trenca la cadena (des de que s’ha passat al XTR i 10 velocitats que no para de liar-la, quina racha!!!). Es posa en marxa l’equip de mecànics, tronxa cadenes en mà i vinga, una, dos, tres i quatre vegades per que no hi havia forma de posar la cadena be, però como sempre, o quasi be sempre, ens vàrem sortir i la bici li va quedar millor que nova (ara ja es només XT, ha perdut la R). En Jordi de Cicles Jové ens ha felicitat per la feina feta.
Tornem per la serra de la Codina i un servidor se’n va anar del grup, snif, per un corriol que porta a Sant Jaume de Vallverd, Sant Llorenç i Vall d’Horta (Les Marines).
La resta de components crec que ja van arribar sense problemes a Sabadell i Terrassa respectivament.

Km. .....50 (a confirmar pel cap de GPS)
Dsnivell 850 (a confirmar pel cap de GPS)

Apa siau, flipa colega i fins la pròxima Lucas!!!

P.D:  Chapeau pel Cap de convocatòries que em va dir que es les 9:19 h. hi serien a dalt del Puig (cadena) i a les 9:19’19’’ o’clock allà hi érem tots.
Enric i Xavi

Va ser una sortida d’uns 60 Km’s aproximadament on no va faltar de res (donut bon esmorzar, xerradeta i perquè no també, molt de cansament....).




          L’anada fins Sant Adrià, es va fer a un ritme forca ràpid, ja que nomes vàrem trigar al voltant d’1 hora i 5 minuts, desprès ja fins a l’Hotel W a un ritme de passeig fins a l’esmorzar al cor de la Barceloneta, on vàrem gaudir d'un bocata diferent del de buti de sempre....
        Estava format per: pernil salat, formatge, tomàquet, alcaparres i enciam. A la tornada i com que el Xavi ja no podia mantenir el meu ritme, va decidir abandonar-me a la sort i deixar-me per mi sol, tota la ventada en contra.

          La tornada nomès vaig trigar unes 2 hores (El Xavi una mica menys d'1 hora, i es que es noten les classes d'spinning...) i una mostra del que vaig arribar a trobar-lo a faltar va ser no poder llegir constantment el logo que porta inscrit al final de les lumbars i que per mi es com l'estrella del naixement que em marca el camí....

         En resum sortida dels dissidents per començar a agafar una mica la forma, abans de ser humiliats per l'equip de primera. Ah ¡¡¡ per cert, era Sant Xavi i això li va costar passar per caixa en l’esmorzar.



Una de les poques fotografies digitals que es tenen enguany d'aquest extrany especimen en bicicleta....